Material degradable (PLA)

Els materials degradables són materials que es degraden tant termodinàmicament com cinèticament durant un període de temps. Segons els factors externs de degradació, es pot dividir en: materials fotodegradables, materials biodegradables, etc. Els principals factors que influeixen són la temperatura, el pes molecular i l'estructura del material.

L’àcid polilàctic (PLA), també conegut com a polilactida, es sintetitza químicament a partir del producte de fermentació microbiana àcid làctic. Es pot degradar automàticament després del seu ús sense contaminar el medi ambient.

L’àcid polilàctic es pot transformar en fibres i pel·lícules amb excel·lents propietats mecàniques, i la seva resistència és generalment comparable a la de les fibres de niló i les fibres de polièster. L’àcid polilàctic es pot hidrolitzar en àcid làctic i àcid acètic del cos i metabolitzar-lo a CO2 i H2O mitjançant enzims, de manera que es pot utilitzar com a material mèdic. El Japó i els Estats Units han processat plàstic d’àcid polilàctic en sutures quirúrgiques, ossos artificials i pell artificial. L’àcid polilàctic també s’utilitza en la producció d’envasos per a envasos, pel·lícules de cobertura agrícola, roba esportiva de fibra i roba de llit. S'hi afegeix més del 90% de midó i es poden degradar completament altres components afegits. En l'actualitat, Sumitomo Corporation dels Estats Units, Wamer-Lamber dels Estats Units i Ferrizz d'Itàlia afirmen que la investigació té un contingut de midó reeixit del 90% al 100%. Els plàstics de midó, completament biodegradables (de gener a 1 any) sense deixar rastre, sense contaminació, es poden utilitzar per fabricar diversos contenidors, ampolles, pel·lícules i bosses d’escombraries.

El principi de producció de plàstics de tot midó és fer que les molècules de midó es deformin i es desordinin, formant una resina de midó amb energia termoplàstica, per la qual cosa també s’anomena plàstic de midó termoplàstic. El seu procés d’emmotllament pot seguir els equips tradicionals de processament de plàstics.

L’avantatge potencial de desenvolupar plàstics biodegradables a partir del midó és que el midó té una biodegradabilitat completa en diversos entorns; després de la degradació o la cendra de molècules de midó en plàstics, es forma gas diòxid de carboni, que no enverina el sòl ni l'aire; El procés adequat permet termoplasticitzar el midó per aconseguir les propietats mecàniques del material plàstic; el midó és un recurs renovable i l’ús de midó pioner és beneficiós per al desenvolupament de l’economia rural.
Cal assenyalar que la majoria dels plàstics de midó que es produeixen actualment a la Xina són plàstics de midó plens, és a dir, s’afegeix una certa proporció de midó als materials polimèrics no biodegradables i les propietats físiques de tot el material s’enfonsen a causa de la biodegradació de midó. Un gran nombre de grups finals estan exposats a causar degradació oxidativa, però el PE, PVC, etc. a la part restant després d’aquest" crash" és poc probable que es degradin i es mantinguin al sòl, cosa que, per descomptat, causarà contaminació. Per tant, aquests productes es classifiquen com a eliminats a països estrangers. tipus. El plàstic fotodegradable es refereix a un plàstic que es pot degradar sota l’acció de la llum.

1. Exemples de plàstics fotodegradables

Els plàstics fotodegradables es poden classificar en plàstics degradables sintètics i plàstics degradables additius segons el mètode de fabricació.

(1) Plàstic degradable sintètic

a, copolímer d'etilè / monòxid de carboni (E / CO)

La fotodegradació es caracteritza per trencaments de columna vertebral. La taxa de fotodegradació i el grau d’E / CO estan relacionats amb la quantitat de grups cetònics continguts a la cadena. Com més alt sigui el contingut, més ràpida serà la taxa de degradació i major serà el grau. Científics de Texas, Estats Units, han dut a terme experiments d’exposició a l’aire lliure amb E / CO. Al juny assolellat, l’E / CO es pot degradar en pocs dies.

b, copolímer de vinil / vinil cetona (Ecolyte)

El grup cetònic de la cadena lateral de la molècula Ecolyte es pot descompondre per l'acció de la llum natural. El rendiment de la fotodegradació d’Ecolyte&és millor que l’E / CO, però el cost també és superior.

Un desavantatge d’aquests polímers és que la degradació comença a produir-se una vegada que la llum és visible, amb poc període d’inducció, i es necessita un antioxidant per aconseguir el propòsit de regular el període d’inducció.

(2) Plàstic fotodegradable tipus addició

El plàstic fotodegradable tipus addició és una petita quantitat de fotosensibilitzador afegit al polímer. A baixa concentració, és un catalitzador de degradació de la fotooxidació, que fa reaccionar la llum solar (llum ultraviolada) per fer que el polímer de poliolefina es trenqui.

L’addició de fotosensibilitzadors com cetones i amines a polímers com el PE i el PP pot aconseguir una millor fotodegradabilitat.

El plàstic fotodegradable afegit té un baix cost, un procés de producció senzill i una bona cobertura de la pel·lícula de mulch. No obstant això, les seves característiques de degradació són que la degradació de la superfície exposada és relativament completa i que la part enterrada al sòl està poc degradada. El període d’inducció de la degradació d’aquests plàstics fotodegradables es pot controlar durant més de dos mesos. No obstant això, el temps de degradació és menys controlable.

Molts dels nostres clients han adoptat matèries primeres de materials PLA. També donem suport als clients' elecció de la protecció del medi ambient. A més, l’empresa està en procés de certificació de la norma degradable reconeguda internacionalment DIN EN13432, i s’espera que estigui certificada al maig de l’any vinent.